Una setmana després de la ponència de l’economista Oriol Amat, la UEA rep encara preguntes sobre algunes de les dades que va facilitar en la conferència del passat 30 de setembre. Recollim aquí algunes de les dades més destacades a les que va fer referència citant economistes i reconeguts estudiosos del tema.
Prop de 150 persones van omplir la sala d’actes del Museu de la Pell d’Igualada per escoltar la conferència a càrrec de l’economista Oriol Amat sobre “L’impacte econòmic de la independència”. Empresaris, treballadors, gent gran i joves van acudir a sentir els arguments econòmics que recolzen la viabilitat d’una Catalunya independent.
En un parell d’hores intenses de dades, xifres, argumentacions i preguntes del públic, el catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, Oriol Amat, va analitzar i exemplificar els possibles escenaris que comportaria un estat català, amb punts de vista d’experts econòmics favorables i també reacis a la independència catalana.
Amat va repassar les diferents preguntes que tots ens fem quan ens plantegem una Catalunya independent. En aquest sentit, davant el dubte del potencial econòmic d’una Catalunya independent el catedràtic citant altres economistes va afirmar que la independència permetria als catalans decidir la gestió dels recursos fiscals, les infraestructures i la política econòmica, cosa que maximitzaria el potencial de l’economia catalana.
Una Catalunya independent naixeria dina la UE, en interès de totes les parts, va comentar Amat citant a Miquel Puig i Francesc Granell que afegia que cal aconseguir que cap Estat membre s’oposi a la sol·licitud d’adhesió ja que Catalunya no es pot provar del dinamisme i el positivisme de formar part del mercat interior únic de la UE.
L’administració estatal catalana podria crear entre 51.000 i 71.000 llocs de treball, en funció del tipus d’estructures d’Estat que es decideixi construir, en aquest sentit l’impacte en ocupació no seria menor.
Amat tampoc va descuidar el tema de la recaptació impositiva i la despesa pública, amb el deute de si es podria mantenir o augmentar el nivell de l’estat del benestar. Així citant Núria Bosch i Marta Espasa Amat va defensar que les finances públiques d’una Catalunya independent serien totalment viables i permetrien finançar l’actual estat del benestar, es podrien abaixar impostos o incrementar la despesa social. En aquesta línia les pensions dels jubilats i altres col·lectius serien més sostenibles en una Catalunya Independent que a la resta de l’estat espanyol.
A nivell d’endeutament, el del nou estat se situaria entre un 52% del PIB en el cas que no s’heretés el Deute espanyol i en el pitjor dels escenaris podria arribar a un 103%. Així mateix Ros i Fatjó afirmen que el 56’9% dels economistes enquestats pels dos investigadors pensen que amb un Estat Català l’endeutament de la Generalitat de Catalunya es podria reduir més ràpidament.
A nivell comercial, davant el possible escenari d’un boicot a les empreses catalanes, caldria un dèficit d’una magnitud impensable per anul·lar l’efecte positiu que es donaria en l’àmbit fiscal. Antoni Castells afirma que es preveu una caiguda del comerç d’un 1’5% del PIB que seria compensat amb escreix per l‘eliminació del dèficit fiscal. En conjunt, a llarg termini l’impacte positiu de la independència faria augmentar el PIB al voltant d’un 3% a curt termini i entre un 7% i un 8,5% a llarg termini.
De la dissertació d’Amat i el conjunt del treball presentat se’n desprèn la certesa que Catalunya seria viable econòmicament. També que hi ha un ampli consens que a llarg termini el fet que Catalunya esdevingui un estat dins la UE li aportaria avantatges i major benestar.
