Fa just una setmana que el Parlament de Catalunya va convalidar el decret llei 1/2023 de 28 de febrer de mesures extraordinàries i urgents per fer front a la situació de sequera excepcional en l’àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya. Un decret llei impulsat pel Govern de la Generalitat que, a criteri de diverses organitzacions empresarials arriba tard i malament. Malgrat que el decret ha entrat en vigor, la majoria de grups parlamentaris han aprovat convertir-lo, a mitjà termini, en projecte de llei i així poder tramitar, negociar, debatre i aprovar al Parlament la proposta definitiva.
En aquest sentit, l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà, l’Associació d’Empreses de Ripollet, la Cecot, Cerdanyola Empresarial, CIESC, la Federació Empresarial del Gran Penedès, Sant Cugat Empresarial, la Unió Empresarial de l’Anoia i la Unió Empresarial Intersectorial volen posar de manifest la seva preocupació amb què el Govern de la Generalitat hagi tirat endavant un decret llei de sequera sense establir inversions per actuacions d’emergència per fer més resilient l’abastament. Aquest decret, formulat de forma unilateral pel Govern, es centra en regular les sancions als ajuntaments que incompleixin les dotacions, però no recull ni una sola inversió que millori o reverteixi la situació. El decret proposat, en lloc d’aportar solucions recull sancions.
És per això que els representants empresarials exigeixen al Govern de la Generalitat que actuï davant l’emergència hídrica, i que ho faci des del diàleg i tenint en compte els diversos agents que li poden aportar coneixement expert. Les entitats proposen un pacte per l’aigua que doni solucions, des de la concertació, a problemes que lluny d’una aproximació política, el que necessiten és coneixement tècnic, amplitud de mires i, sobretot, responsabilitat amb la ciutadania.
El context és d’extrema gravetat i en situacions de crisi com aquesta s’han d’activar inversions d’emergència i començar a treballar en solucions estructurals que redueixin la vulnerabilitat del sistema. Però el curtterminisme dominant en l’actuació política ha fet en el passat que un cop plou es paralitzin les inversions que són absolutament indispensables per dotar de robustesa el sistema d’abastament d’aigua a les conques internes de Catalunya. I això no pot tornar a passar.
La sequera que va patir Catalunya els anys 2007 i 2008 va precipitar inversions fonamentals per incrementar la disponibilitat de recursos hídrics. I és gràcies a aquestes inversions que actualment estem retardant l’entrada en estat d’emergència.
Malauradament, les inversions per incrementar la resiliència hídrica es van aturar després de la inauguració de la dessalinitzadora del Prat, l’any 2009. Ha passat catorze anys sense inversions per incrementar la producció d’aigua, quan el canvi climàtic no ha deixat d’alertar-nos de la vulnerabilitat d’aquest recurs. Catorze anys on a més de sequera hidrològica hem patit la sequera d’inversions en les infraestructures del cicle de l’aigua.
Darrere d’aquesta manca de gestió hi ha un element molt crític que és l’impacte econòmic de les restriccions d’aigua. Indústries que hauran d’aturar la seva activitat. Explotacions agrícoles que hauran de deixar de regar. Municipis amb una potent activitat turística que hauran de conviure amb les restriccions d’aigua. La disponibilitat d’aigua compromet l’activitat econòmica, la creació de llocs de treball, la producció d’aliments.
El teixit empresarial, sobretot l’industrial i l’agroalimentari, plenament conscients de les conseqüències del canvi climàtic, han anat intensificant la implementació de mesures de reducció, optimització i reutilització de l’aigua i adaptant els seus processos productius, conseqüents tant amb el compliment de les normatives mediambientals i sanitàries, com amb la voluntat d’implicar-se en l’assoliment dels ODS. Per tant, les empreses ja han integrat en la seva gestió la limitació en l’ús de l’aigua per a activitats industrials més enllà de situacions de sequera i inverteixen en solucions alternatives per mantenir l’activitat i garantir la seva viabilitat, com ara la reutilització d’aigua o la recollida d’aigua de pluja. Aquest cost addicional s’ha normalitzat en els plans estratègics on les empreses analitzen els factors de competitivitat.
Per tant, de la mateixa manera que el teixit empresarial ha anat invertint recursos per garantir un millor ús de l’aigua en els seus processos productius, els representants empresarials reiteren l’exigència al Govern de la Generalitat d’un compromís ferm en l’execució d’infraestructures del cicle de l’aigua i la necessitat d’un concert social per l’aigua en el marc del diàleg amb agents socioeconòmics.
