En algunes ocasions em trobo amb membres de famílies empresàries que esperen solucions màgiques de la meva intervenció. Confien que sense esforç per la seva part trobaran i faran el camí. Són com aquelles persones que creuen que amb què el dietista els hi doni una dieta i el fisioterapeuta unes taules d’exercicis tindran un cos deu sense necessitat de fer sacrificis en el menjar ni suar i tenir punxades.
Són els integrants de la família empresària els que han de destinar temps de qualitat i esforços a donar resposta a les preguntes que decidiran quin camí segueixen a cada encreuament, tenint en compte la seva meta i els seus valors. Els externs podem fer preguntes, reflexions o donar alternatives, però és la família empresària la que ha de consensuar les decisions. Un exemple que acostumo a posar és el de què puc recomanar anar de vacances, però sí al mar o a la muntanya, a un hotel o càmping, en cotxe o a peu és una decisió en la qual s’han de posar d’acord ells. És cert que en més d’una vegada, després d’analitzar la família, poc creure el que els hi és més convenient; però és millor que la decisió sortí d’ells, ja que tindrà menys rebuig a l’aplicació.
Un altre exemple és el de treball de familiars a l’empresa. L’important és que es reguli amb antelació, però el ventall d’opcions és molt ampli; perquè no és el mateix una família de quarta generació amb vint-i-tres integrants, que una en segona amb tres; ni una empresa d’un milió o de cent de facturació, en una zona d’alta muntanya o d’un cinturó industrial. Com jo els hi dic “per a gustos colors”, perquè els he vist de tota mena. Per tant, l’important és que tots els integrants de la família empresària trobin temps de qualitat per pensar que és el millor, per argumentar la seva proposta, escoltar de forma empàtica la dels altres i consensuar decisions.
Aquest temps ha de sortir del temps laboral, si es treballa a l’empresa familiar (el que sol fer-se per sobre de la jornada legal), o del temps família en altres casos. Igual que es troba temps per anar al gimnàs s’ha de trobar per planificar i executar el futur de la família empresària. S’ha de donar importància per sacrificar el més urgent en favor del més important.
De vegades darrere de l’excusa de què “no he tingut temps” el que s’amaga és un “em fa por afrontar aquestes qüestions”. Precisament una de les funcions dels consellers de famílies empresàries és ajudar a fer que aquestes es plantegin amb antelació i serenitat les qüestions abans que sigui massa tarda per fer-les front.
La família empresària ha de seguir una dieta i fer uns exercicis per garantir al màxim el seu futur.
Article de Jordi Tarragona, conseller de famílies empresàries, publicat a la secció “Economia i Empresa” de la UEA a La Veu de l’Anoia el 25/12/2024.
