Amb caràcter general, la llei obliga els administradors de les societats mercantils a reaccionar davant de situacions de desequilibri patrimonial (quan hi ha pèrdues que redueixen el patrimoni net a menys de la meitat de la xifra de capital social).
Aquestes situacions es configuren com a causa de dissolució de la societat i, en cas que es donin, els administradors han de convocar la Junta General en el termini de dos mesos perquè adopti mesures per resoldre la situació, mitjançant la dissolució de la societat o altres mesures correctores. Incomplir aquestes obligacions pot comportar la responsabilitat dels administradors pels deutes de la societat.
Amb la crisi sanitària causada per la COVID-19, es va introduir una mesura excepcional que afectava aquestes obligacions: la denominada moratòria societària o comptable.
Aquesta mesura, que es va anar prorrogant, implicava que, fins al tancament de l’exercici iniciat l’any 2024, les pèrdues produïdes durant el anys 2020 i 2021 no s’havien de tenir en compte per determinar si existeix o no la causa de dissolució per desequilibri patrimonial.
Ara, sota múltiples justificacions -crisi de subministraments, inflació, augment de costos energètics i salarials, tensions geopolítiques…-, i amb una redacció imperfecta que deixa alguns caps per lligar, el Reial Decret-llei 9/2024, de 23 de desembre, prorroga novament la moratòria societària fins al tancament de l’exercici iniciat el 2026. A més a més, introdueix una moratòria addicional, específica per a les pèrdues derivades de la Depressió Aïllada en Nivells Alts (“DANA”) que va afectar greument diverses zones d’Espanya el 2024.
Moratòria societària “general”
La pròrroga de la moratòria societària d’aplicació “general” implica que, fins al tancament de l’exercici que s’iniciï el 2026, els administradors només hauran de convocar l’esmentada Junta General en el termini de dos mesos des del tancament de l’exercici si, excloses les pèrdues del 2020 i 2021, els resultats dels exercicis 2022 a 2026 presenten pèrdues que deixen reduït el patrimoni net a menys de la meitat de la xifra de capital social.
Moratòria per les pèrdues causades per la DANA
D’altra banda, la introducció de la moratòria per les pèrdues causades per la DANA implica que, fins al tancament de l’exercici que s’iniciï el 2026, les societats que hagin patit aquestes pèrdues podran excloure-les en el moment de determinar si existeix o no la causa de dissolució per desequilibri patrimonial.
Si, un cop excloses aquestes pèrdues, el patrimoni net continua per sota del mínim legal, els administradors, en un termini de dos mesos des del tancament de l’exercici, hauran de convocar l’esmentada Junta General per adoptar mesures correctores.
A diferència de la moratòria general, aquesta mesura exigeix identificar específicament les pèrdues derivades de la DANA a la memòria que acompanya els comptes anuals de l’exercici 2024 i successius; fet que obligarà els administradors a ser rigorosos en la distinció entre aquestes pèrdues i les d’altres orígens.
Pèrdues que no es tenen en compte a aquests efectes, però que no desapareixen
Per concloure, és important destacar que ambdues mesures només “fan desaparèixer” aquestes pèrdues en el càlcul de la causa de dissolució per desequilibri patrimonial. No obstant, les pèrdues segueixen existint comptablement i poden tenir impacte en altres àmbits (per exemple, el concursal).
Actualització
El Congrés dels Diputats, a la sessió del dia 22 de gener de 2025, va acordar derogar el Reial Decret-llei 9/2024, de 23 de desembre, de manera que les mesures resumides en aquest article (i la resta de mesures incloses a la norma) deixen d’estar vigents. Ara, caldrà veure si aquestes mesures s’acaben restablint, o en quina mesura.
Article de Daniel Marchena, advocat de Maristany, publicat a la secció “Economia i Empresa” de la UEA a La Veu de l’Anoia el 23/01/2025 i actualitzat el 30/01/2025.
