El canvi climàtic i el progressiu exhauriment dels recursos fòssils, amb el marc legal que ambdues realitats ambientals posen damunt la taula, sumades a la possibilitat d’abandonar el model econòmic actual lineal -extreure, produir, consumir, llençar- per un model econòmic circular, en què els residus siguin revaloritzats i es tornin a incorporar a la cadena productiva; posen la base d’una nova realitat ambiental i econòmica, que canvia i canviarà la manera de fer de la ciutadania, l’administració i el món empresarial.
Aquests van ser els temes que es van posar a debat a les taules rodones celebrades en el marc de les fires Energètica i Maqpaper del passat 7 i 8 de març, organitzades per la Unió Empresarial de l’Anoia en col·laboració amb Fira d’Igualada.
En relació a l’eficiència energètica, des de fa temps els nous reptes ens marquen per exemple que a finals d’aquest 2018 tots els edificis públic hauran de ser de consum casi nul, i els privats el 2020. Ja hi ha edificis que són així i funcionen. L’autoconsum i l’autosubministrament i qualsevol aprofitament energètic que fem a les nostres empreses i als nostres edificis és viable i legal. Cal remarcar aquesta realitat, ja que molts projectes no contemplen aquesta possibilitat per les reticències a l’autoconsum degut a la legislació, certament més flexible que fa uns anys però que ha de seguir avançant, cap a unes normes i unes lleis encara més facilitadores.
L’eficiència energètica permet reduir els consums, la despesa energètica, l’emissió de gasos contaminants i generar negoci local. Només un 4% de l’energia consumida a Catalunya es genera al territori, cal agilitzar el canvi. L’autoconsum ( l’autosumbinistrament) és la manera de conèixer i controlar els kw/h, la gestió el consum i el preu. Aquest canvi, però, va de la mà d’un nou plantejament en la gestió energètica, enfocat no només des del departament de sostenibilitat o medi ambient, sinó que hi ha d’haver una orientació corporativa global, definint eixos i estratègies que englobi a tota l’empresa sense deixar cap departament al marge: la gestió corporativa.
A les empreses la principal font d’energia depèn de la xarxa elèctrica. La naturalesa del subministrament elèctric, i especialment des que s’introdueixen a la xarxa diferents generacions energètiques (renovables, privades,…) sabem que és inestable a diferents nivells (microtalls, harmònics, interferències, forats de tensió…).Un primer pas per afrontar una bona gestió energètica i optimitzar la seva eficiència és analitzar les característiques de les instal·lacions i els processos de les empreses i a partir d’aquí trobar la manera d’immunitzar la xarxa dins les possibilitats.
D’un model lineal a un de circular
Igual que l’eficiència, el concepte de circularitat no és nou. Des de la cuina de reaprofitament, la simbiosi entre agricultura i ramaderia fins a la indústria paperera, l’economia circular ha format part sempre del dia a dia ciutadà i empresarial. De manera positiva darrerament està prenent protagonisme i aquest canvi de paradigma, d’un model lineal a un model circular, sistèmic ja que afecta a tota la cadena de valor, representa no només un repte sinó una oportunitat que s’anirà veient determinat, cada vegada més, per la digitalització i la transformació energètica.
La disminució progressiva i irrevocable dels recursos fòssils és com un compte enrere que condiciona el model de consum i el procés productiu. Però no només això. Països abocador que reben tots els residus no reciclables que rebutgen altres territoris; contaminació de l’entorn (aire, aigua, sòl) i la repercussió sobre el medi ambient i sobre la salut de la població… Conceptes com la necessitat d’acabar amb l’obsolescència programada i apostar per la reparabilitat i els recanvis, sorgeixen necessàriament d’aquesta perspectiva a curt termini.
Ja hi ha mostres d’aquest compromís, en tots els sectors, en molts territoris. L’aposta per exemple, en una indústria del paper, per una caldera de biomassa, no només ha suposat un estalvi energètic del 35% sinó que ha permès a l’empresa deixar de dependre del gas natural i de la seva inestabilitat en subministrament i preu. De fet el paper i la seva indústria és un bon exemple de model circular, des de la gestió forestal sostenible, l’optimització de l’aigua en el procés (utilitzen molta aigua però en gasten ben poca), la valorització dels residus (tant dins el propi procés com amb gestors externs) o la recuperació del producte final (71% a Espanya) que torna a entrar dins del procés de producció.
Però parlem d’una aposta també intersectorial, de cooperació, de col·laboració, de simbiosi, d’aprofitament de recursos en una economia local, nacional i perquè no mundial. L’aposta pel km 0 com a mesura de proximitat i circularitat ha de permetre a les empreses, encara que siguin competència, cooperar i treballar, amb rendiment per elles mateixes i pel territori, en conceptes que no les faci competència, com el reciclatge o la gestió dels residus. Un projecte de simbiosi industrial ha de ser negoci perquè una empresa el porti a terme, i és aquesta la realitat. Són oportunitats de nous negocis per les empreses, i també per noves empreses que busquin negoci.
És un canvi de paradigma, sistèmic, cert, però que precisa d’un canvi de mentalitat, més obert i més col·laboratiu en benefici de tots, de les persones, de les empreses, dels recursos i del planeta. Un model circular i sostenible, des de l’energia al producte final, passant per les mans del consumidor i tornant al procés.
Valoració positiva
Les fires Energètica i Maqpaper van permetre debatre aquestes reflexions amb experts en eficiència energètica i economia circular d’arreu de Catalunya. Des de la Unió Empresarial de l’Anoia es valora fermament l’aposta que l’entitat firal ha fet per aquesta línia, aportant un important valor a la comarca, un territori sensible i amatent a aquesta realitat canviant.
