L’Anoia compta amb tots els elements per ser un territori econòmicament competitiu i capaç d’albergar projectes empresarials transformadors, tecnològicament avançats i sostenibles liderats des del sector industrial. Per fer-ho possible, però, cal que administracions i empreses sumin esforços per transmetre els actius estratègics i corregir els dèficits de la comarca.
Aquesta és una de les conclusions que s’extreuen del Pla d’acció per a la dinamització i la sostenibilitat dels PAE de l’Anoia, un extens document que recull informació de valor afegit sobre l’economia de l’Anoia i anàlisis detallades sobre el seu ecosistema econòmic, així com un seguit de propostes i eines per guiar la presa de decisions orientades a l’assoliment d’aquest objectiu. El document s’ha presentat aquest dimarts en un acte encapçalat per la Cambra de l’Anoia i que ha comptat amb la participació de l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, la presidenta de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca i Aparici, la directora de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya, Sílvia Solanellas, el president de la Unió Empresarial de l’Anoia, Joan Domènech, el president del Consell Comarcal de l’Anoia, Xavier Boquete, i el president de la Cambra de l’Anoia, Xavier Badia. La presentació, que ha aplegat a una àmplia representació del teixit empresarial, associatiu i institucional del territori, ha servit per reflexionar sobre la importància dels Polígons d’Activitat Econòmica de l’Anoia i les oportunitats d’atracció de talent i projectes a la comarca.
Elaborat per la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC), l’estudi situa el teixit industrial com una de les principals baules per al rellançament de la competitivitat de l’Anoia, sent la indústria l’activitat que ofereix una millor estabilitat i formació, i la que pot aportar més oportunitats de transformació tecnològica al territori. Tanmateix, és un sector econòmic que necessita avançar cap a la transició energètica i generar nous subsectors ocupacionals i models de negoci. Per fer-ho possible, l’Anoia s’ha de reposicionar estratègicament com a territori sostenible socialment i econòmicament, amb una activitat econòmica que combini el progrés i el benestar, que generi riquesa i la reverteixi al mateix territori. Els 34 PAE identificats a la comarca són la punta de llança d’aquesta nova activitat econòmica a partir de les palanques de la sostenibilitat, la digitalització i la innovació.
Quatre programes estratègics per impulsar l’economia
La creació d’un teixit empresarial generador de riquesa al territori és el primer dels quatre grans programes estratègics del pla d’actuació que porposa l’estudi per incrementar la competitivitat de la comarca. Aquest primer punt és bàsic, atès que la fortalesa del teixit empresarial facilitarà la transformació del territori que necessita adaptar-se als reptes de la nova economia. L’estreta col·laboració publicoprivada és una de les claus que senyala per assolir els èxits de les diferents línies del pla d’actuació. En el cas d’aquest primer programa, s’ha de materialitszar, entre d’altres, amb la creació d’una taula conjunta de competitivitat industrial. L’obertura dels Polígons als instituts i les universitats, l’increent de la col·laboració empresarial en l’FP dual i el foment del talent local són també altres accions per contriobuir a la generació d’aquest teixit generador de riquesa.
Els Polígons d’Activitat Econòmica (PAE) copsen els 2 següents programes estratègics del pa d’actuació, centrats en la transformació d’aquests complexos en infraestructures eficients, sostenibles i connectades, amb alts estàndards de qualitat i referents en la implentació dels ODS. Aquests programes recullen accions, per una banda, destinades a la millora de les infraestructures, la digitalització i la seguretat dels PAE, però també actuacions per impulsar l’economia circular, la reducció de residus, l’eficiència energètica i el foment de la mobilitat sostenible, entre d’altres.
Finalment, el quart programa advoca per un posicionament ferm de la comarca a favor de la sostenibilitat i la descarbonització a la indústria que aplegui tots els gents econòmics de la comarca i la ciutadania. Entre les seves línies d’actuació, destaca la creació del Manifest per una Anoia Industrial Sostenible i accions per a l’impuls d’una mar5ca que promogui la indústria sostenible a la comarca, així com polítiques d’invest in per atraure noves inversions al territori.
Actius est6ratègics i dèficits de l’Anoia
Tot i ser una economia molt terciaritzada, 7 de cada 10 empreses són del sector serveis, l’Anoia és una comarca de tradició industrial i avui compta amb un texiti industrial tractor i generador d’ocupació estable a la comarca. Segons recull l’estudi, la indústria representa el 17,23% del teixit empresarial i el 26,75% de l’ocupació. La comarca també compta amb un VAB industrial elevat, del 32,2%, força superior a la mitjana de Catalunya (19,3%). El sector industrial anoienc encapçala la llista de les empreses amb més facturació de la comarca, un altre exmepe del valor que aporta aquesta activitat al territori. De fet, l’estudi identifica 41 empreses tractores a la comarca, pertanyents a sectors industrials tradicionals com el tèxtil, el paper o la pell, però també de sector del software. La majoria d’elles tenen un elevat grau d’innovació i internacionalització, però només el 24% mencionen expressament la seva pertinença al territori.
L’Anoia compta també amb una localització estratègica com a porta d’entrada a la Regió Metropolitana de Barcelona mitjançant l’A-2 i a només 40 minuts de l’Aeroport de Barcelona, a 45 minuts del Port de Barcelona i a poc més d’una hora del Port de Tarragona. També hi operen nombrosos agents econòmics i del coneixement que desenvolupen polítiques actives de formació i assessorament a l’empresa, amb exemples exitosos de col·laboració publicoprivadea, com l’AEPIC i l’Associació dels Polígons dels Plans que operen als polígons del territori.
No obstant això, la comarca arrossega diferents dèficits motivats per causes exògenes i endògenes que han restat oportunitats al territori, com la manca d’inversió en infraestructures tant viàries com ferroviàries per incrementar la connectivitat, la manca de sòl industrial i logístic de grans dimensions i l’oposició a projectes empresarials tecnològicament avançats i transferidors de coneixement. L’Anoia destaca també per haver patit tradicionalment una fugida de talent per una escassa oferta formativa de grau mitjà o superior adaptada a les necessitats de les empreses, així com de formació universitària. La manca de mà d’obra qualificada dificulta així l’expansió empresarial.
L’estudi anima el teixit empresarial i a tots els agents de la comarca a reforçar la seva col·laboració per comunicar el bon posicionament de la comarca i els seus actius, però alhora, per corregir els problemes que dificulten el progrés de la comarca. Entre les seves principals consideracions, és vital la posada en marxa del Pla director urbanístic de l’activitat econòmica (PDUAE) de la Conca d’Òdena per aportar sòl de qualitat en un marc de sostenibilitat a projectes d’alt valor afegit i transformadors de país, un pla que el consistori igualadí ja va aprovar el passat mes d’abril. A tall d’exemple, l’estudi recull el projecte del Parc Tecnològic i Empresarial Jorba-Igualada, que tindria un impacte de 362 M€ i generaria 1.386 llocs de treball.
Índex Municipal d’Atracció d’Inversió a l’Anoia
Amb l’objectiu de conèixer de les principals capacitats municipals per captar o retenir activitat, així com els principals dèficits que provoquen desinversions i fuga de talent, la UPIC ha dissenyat l’Índex d’Atracció d’Inversió (IMAI), un índex sintètic que engloba variables clau com la població activa, les infraestructures, el teixit empresarial o la superfície d’activitat econòmica. Dels 15 municipis anoiencs analitzats que disposen de sòl d’activitat econòmica, Igualada, La Pobla de Claramunt i Òdena són les poblacions millor posicionades per atraure inversions, seguides per Masquefa, Vilanova del Camí, Calaf, Capellades, Piera, Santa Margarida de Montbui, Els Hostalets de Pierola, La Torre de Claramunt, Jorba, Castellolí, Sant Martí de Tous i El Bruc.
L’impuls dels PAE clau per la construcció d’un model econòmic
La presentació del present estudi és una de les línies d’acció que la Cambra de l’Anoia va traçar el passat mes de gener amb l’objectiu establir aliances amb altres agents del territori i traçar un pla d’acció transversal i coordinat que tingui per objectiu transformar econòmicament i socialment l’Anoia. La situació actual a la comarca genera preocupació entre l’empresariat a llarg termini, ja que les dades proporcionades pels Informes territorials de la Cambra de Comerç de Barcelona no són gens esperançadores. En xifres, s’estima que més del 30% de la població treballadora de l’Anoia ha d’anar a treballar fora la comarca, mentre que el territori presenta una de les taxes d’atur més altes de la demarcació de Barcelona.
Per aquest motiu, la Cambra de l’Anoia considera que és indispensable fer un pas endavant en l’impuls i dinamització dels Polígons d’Activitat Econòmica de la comarca. Els 34 PAE identificats al Pla d’acció han de ser els punts tractors per construir un territori econòmicament competitiu i capaç d’albergar projectes empresarials transformadors, tecnològicament avançats i sostenibles liderats des del sector industrial.
No obstant això, la corporació territorial manifesta que la reactivació dels PAE s’ha d’emmarcar en un procés de transformació que compagini el seu creixement en la construcció d’un model econòmic més sostenible, benestant i d’alt valor afegit. En aquest sentit, la corporació advoca per fomentar i impulsar un model econòmic que defugi de construir un territori centrat estrictament en el creixement del PIB, per bastir un model econòmic que fonamenti el seu progrés amb el benestar efectiu per a la població, la sostenibilitat i la qualitat del creixement, tal com estableixen els Indicadors de Progrés i Benestar definits per la Cambra de Comerç de Barcelona.
