La Unió Empresarial de l’Anoia ha protagonitzat aquest dimarts una nova sessió del IV Congrés de Pimes de Catalunya organitzat per Fepime Catalunya amb l’objectiu d’analitzar l’estat actual de la Pime catalana i elaborar un memorial de propostes de millora que es lliurarà a les administracions.
El president de la UEA, Joan Domènech, ha explicat que les empreses de la Conca d’Òdena han estat les que més han patit els efectes de la pandèmia i el tancament perimetral. “Necessitem ajudes directes i facilitar el crèdit a les pimes. Per recuperar l’ocupació apostem per la indústria que, per instal·lar-se al territori, necessita millors infraestructures viàries i ferroviàries que, alhora, ens permetran atraure i retenir talent i personal qualificat”.
En aquesta línia, Jordi Solà, president de TIC Anoia, ha insistit en la dificultat de trobar talent en el sector. “Hem de crear talent formant professionals TIC als centres i universitats. Alhora hem de ser capaços d’atraure talent aprofitant la qualitat de vida que ofereix la comarca i, un cop tenim el talent, retenir-lo”.
Un aspecte en el que ha estat d’acord Aïda Torrens, del sector carburants i membre de la Junta de la UEA, qui ha apuntat la dificultat per trobar conductors qualificats amb ADR (transport de mercaderies perilloses). També ha destacat la necessitat d’estabilitat legislativa del sector, “treballem en un sector molt regulat però necessitem estabilitat. La manca de legislació per avançat suposa un problema perquè ens obliga a modificar contractes que ja teníem tancats”.
Jordi Vidal, Cluster Manager de Cluster pell de Catalunya ha defensat el sector de la pell com un agent clau en l’economia circular i ha apuntat la necessitat de mantenir el màster en enginyeria del cuir que ofereix la Universitat de Lleida ja que és únic a nivell europeu. Vidal també ha reivindicat “més sòl industrial. Hi ha empreses que voldrien créixer, que necessiten superfície industrial i no en troben. Cal que les empreses amb vocació de creixement puguin modernitzar les seves instal·lacions i ser més competitives”.
Una mancança que ha subscrit Xavier Badia, vicepresident de la UEA, president de Cluster pell de Catalunya i delegat de Cambra de Comerç de l’Anoia, qui també ha afirmat que “el talent que s’ha generat no està prou adaptat al que requereixen les empreses. S’hauria de mirar què necessitem realment i veure de quina manera les FP i les universitat ens poden escoltar i treballar-hi de forma conjunta”.
En el marc del sector tèxtil, Antonio Egea, membre de la Junta de la UEA, ha posat en valor el coneixement i la formació del sector a Catalunya remarcant la necessitat “d’estandarditzar la innovació, oferir ajudes a la Formació Professional i enginyeries del sector tèxtil i donar suport a les empreses per accedir als fons europeus”.
Pel que fa al turisme, Carles Carol, membre de la Junta de la UEA, ha lamentat que l´únic suport que han rebut han estat els ERTES quan en realitat el que calen són ajudes directes a un sector que ha perdut el 80% de la facturació. “Creiem en la reconversió del model turístic i en la descentralització del turisme fora de les zones tradicionals, però per aconseguir-ho, necessitem millors infraestructures i millor connectivitat amb les zones rurals”.
Xavier Bustos, representant del sector químic de la UEA, vicepresident de la UEA i membre de la Junta de Foment i Fepime, també ha assenyalat la falta d’espais industrials per a empreses del sector. “Quan es plantegen actuacions industrials, part de la societat es posa en contra perquè es pensa que muntar indústria representa destrucció de l’entorn quan no és així”. Bustos ha apuntat la falta de talent i de motivació dels joves com un dels principals problemes del sector, així com la hiperegulació a Catalunya, que fa que moltes empreses decideixen instal·lar-se a Aragó.
Per la seva part, el regidor de Dinamització Econòmica de l’Ajuntament d’Igualada, Jordi Marce, ha explicat que el model de comerç tradicional i no de franquícia ha ajudat al sector a mantenir-se però ha alertat que “la capacitat d’estalvi del petit comerç està arribant al límit de la resistència”.
Rupert Carvajal, representant del gremi instal·ladors, ha insistit en la manca de professionals formats i ha assegurat que el sector està “a l’expectativa de l’arribada dels fons europeus que poden aportar molta feina amb projectes com el cotxe elèctric”.
En la mateixa línia, Míriam Pujol, representant del sector del metall i la construcció i membre de Junta de la UEA, ha manifestat que un dels principals reptes del sector de la construcció és la dificultat per captar talent. “La gent d’ofici ha desaparegut, actualment s’estan jubilant i no trobem relleus per la figura d’encarregat d’obra”. Pujol ha apuntat la manca de digitalització del sector i l’encaix del residu de la construcció en l’economia circular com a altres reptes de futur.
En la seva intervenció, Magi Senserrich, president de la Fira d’Igualada, ha avançat que les noves mesures de seguretat dificultaran la organització de fires en el futur. “Necessitarem suport durant el proper any i mig per poder tornar a organitzar fires i esdeveniments que ajuden a donar visibilitat als negocis que hi participen i també a totes les empreses de muntatge, seguretat, etc. que hi treballen a recuperar-se”.
Les pimes, clau de la recuperació
El IV Congrés de la micro, petita i mitjana empresa de Catalunya 2021 finalitzarà el 15 de juny a la seu de Foment del Treball acompanyats pels principals actors econòmics de Catalunya. El congrés consta al voltant de 20 trobades amb 24 organitzacions territorials i sectorials de Catalunya.
La presidenta de Fepime, María Helena de Felipe, té l’objectiu d’establir un diàleg per abordar les preocupacions de les pimes en aquest context excepcional, així com, debatre sobre possibles accions que puguin facilitar una recuperació empresarial resilient, digital i sostenible. De fet, el lema de les trobades és “Resiliència, digitalització i sostenibilitat, les claus per a la recuperació de la pime catalana” i el propòsit és conèixer de primera mà la realitat i les necessitats de les pimes catalanes després d’un 2020 marcat pel pas de la pandèmia.
Sense dubtes, la Covid-19 no només ha saturat el sistema sanitari català, sinó que també ha condicionat l’activitat empresarial, derivant en una crisi econòmica que es continua allargant en el temps a causa de les mesures restrictives que els governs han anant aplicant amb l’objectiu d’evitar la propagació de la malaltia.
Les trobades amb les diferents organitzacions estan programades com a sessions de treball per recollir les principals dificultats i reptes de les pimes en els diferents àmbits com pot ser, infraestructures, finançament, fiscalitat, innovació, internacionalització, relacions laborals, consum energètic, tràmits administratius, formació o competència deslleial, sempre des de la perspectiva de la pime.
Les conclusions de les sessions permetran redactar un document que reculli les principals inquietuds de cada sector i territori per millorar l’activitat empresarial.
