Estem immersos plenament en un procés de canvi, aquesta crisi ens porta necessàriament a replantejar-nos la nostra situació, res no tornarà a ser com abans. El caos en el que estem immersos i que constantment ens recorden els mitjans de comunicació i les opinions dels experts, ens porten a una situació de pessimisme, que tampoc ajuda a portar la situació.
La intervenció financera està afectant la reputació d´ Espanya i cada vegada ens apropem més a la cua del tren. La greu situació del sistema financer s´ ha traslladat a l´ economia real. Les empreses es troben amb una situació límit i l�índex d�atur es alarmant. Ara per ara, el que es bàsic i prioritari és crear llocs de treball i adoptar mesures per recolzar l�empresa, l�única capaç de generar ocupació i riquesa.
En l�activitat empresarial hi ha la única sortida de la crisi i cal configurar un entorn favorable per a la supervivència de les empreses. Els empresaris tenen moltes dificultats per obtenir crèdit i aquesta restricció està portant les empreses al tancament. L�empresa precisa de recursos financers per portar a terme la seva activitat de producció i distribució i, en aquest sentit, les administracions han d�impulsar productes de finançament específics per les empreses i alternatius a las vies tradicionals de crèdit.
Ens trobem davant una pèssima gestió política i bancària (Bankia, PP de Madrid i Valencià, Banc d´Espanya…) i amb una falta de lideratge i de de gestió que ens ha portat a aquesta situació extrema. Hem d�exigir actuacions immediates, s�han adoptat algunes mesures , però no són les necessàries ni les més convenients. Dintre les darreres actuacions anunciades per Rajoy no hi hacap mesura concreta per reactivar l�economia, les mesures són de contenció de la despesa i van en la línia restrictiva i limitadora del creixement . La pujada de l�IVA tindrà un impacte directe en les empreses i probablement baixarà el consum.
La creació d´ ocupació depèn de la recuperació de l´ activitat econòmica; és imprescindible facilitar al màxim la creació de noves empreses i donar suport a les microempreses. Identificar els nous filons d´ ocupació i facilitar el procés de reconversió cap a nous sectors amb accions formatives i plans d�actuació concertats amb organitzacions del sector privat. Comptar amb la col·laboració público- privada (col·legis professionals, organitzacions empresarials i del tercer sector) com una garantia per ajudar a dinamitzar l�economia .
Pel que fa a les mesures que afecten a l�administració pública es necessària una racionalització immediata d�aquest sector, no són suficients els ajustos d�aprimament anunciats. S�ha de reformar totalment i fer una clara aposta per la gestió privada d´ alguns serveis públics. S�han de reduir les empreses publiques (racionalitzar el nombre excessiu d´ens, centres i organismes públics i fer més transparent la seva política redistributitiva) i equiparar les condicions del personal de l�empresa pública amb les de la privada.
Les infraestructures són bàsiques pel desenvolupament d�un país però s ´han de fer sota els criteris de rendibilitat, eficiència i corresponsabilitat social.
Els empresaris també hem de canviar el model de gestió empresarial ” i inculcar-nos el xip de la internacionalització, perquè el mercat nacional està i estarà feble durant molt de temps. La internacionalització és una necessitat per les empreses actuals i no pas una opció per a poder superar la crisi econòmica. Hem de tenir una visió econòmica àmplia i internacional. Traspassar les fronteres pot suposar una oportunitat de negoci quan l�empresa ofereix un producte o servei amb un valor afegit tal que ens aporti avantatges competitius.Tard o d�hora, sortir a l�exterior pot comportar un augment del nombre de clients i, en conseqüència, un increment de la facturació. Així mateix suposa no concentrar tot el risc en un sol mercat, ja que aquest es distribueix entre destinacions diferents.
La marca Espanya està deteriorada i ara és el moment d´aprofitar la marca Barcelona que està consolidada i dóna prestigi a nivell internacional i la crisi, de moment, no està passant factura a la percepció que es té de Barcelona.
Hem d�apostar per la col·laboració entre empreses; cooperar, conèixer, connectar-nos per cercar oportunitats de negoci per millorar la competitivitat de les nostres empreses i així facilitar la realització de projectes que una petita empresa per si sola no podria portar a terme. També per sortir a l�exterior, la creació del grups d�exportació s uposa compartir costos i aprofitar sinèrgies entre les empreses.
A nivell comarcal s�han perdut molts llocs de treball i s�han tancat moltes empreses, tothom sap que estem a la cua de les comarques més pobres de Catalunya. Políticament no s´estan veient resultats i en cap cas s´ estan portant a terme actuacions per dinamitzar l�economia comarcal.
Per sort comptem,amb bons exemples d�empreses que se n�estan sortint per elles mateixes, gracies al seu esforç i constància i aquest són les exemples en els quals ens hem d�emmirallar.
A Catalunya fa falta que els polítics deixin de fer política de partit i facin política de país. La reactivació econòmica i la creació d�ocupació és una fita que passa necessàriament pel pacte fiscal, aquest és un un instrument fonamental per reduir el dèficit i tenir més diners per a Catalunya, per millorar el nostre estat del benestar, per crear ocupació i per poder decidir des del nostre autogovern.
Ramon Felip i Bolba
President UEA
Vicepresident Fepime Catalunya
