L’economia circular és un terme que s’ha posat molt de moda en els darrers temps i suposa un canvi important en el model econòmic actual. L’objectiu és passar d’un model lineal (extreure, produir, consumir i llençar) a un model circular en el qual els recursos es mantenen dins el sistema el màxim de temps possible i amb el màxim valor. És l’estratègia Europea per a millorar la competitivitat de les empreses i crear nous llocs de treball.
Tenim 3 grans eixos de treball per caminar cap a una economia circular: la fase de disseny, el consum i el fi de vida. Moltes vegades es té la percepció que l’únic eix d’actuació és el fi de vida; reutilitzar, reciclar, cercar sinèrgies entre empreses perquè els residus d’una siguin recursos per l’altra, etc. I sí, hi ha encara molta feina a fer per millorar aquest fi de vida, però en aquest article no parlarem d’això. També hi ha molta feina a fer en l’etapa de consum, ja que aquest serà el motor més important del canvi. Per a un consum responsable de productes i serveis més respectuosos, és imprescindible que els consumidors estiguin conscienciats i tinguin una bona formació. Consumidors som tots, la societat, l’administració pública i també les empreses. És una cadena molt efectiva: l’empresa es veu pressionada pels seus clients i al mateix temps pressiona als seus proveïdors. Finalment, deixeu-me aprofitar aquest escrit per parlar de la fase de disseny, aquesta no serà el motor, però sí que és la fase que pot proporcionar un canvi més substancial i ràpid. És la base principal d’innovació per a les empreses. Hem de repensar els nostres productes i serveis, els hem de repensar tenint en compte criteris de sostenibilitat a mig i llarg termini.
Com podem eco-dissenyar els nostres productes?
Doncs pensant bàsicament en la seva funció; què es pot fer per millorar la funció reduint al màxim l’impacte ambiental en tot el cicle de vida? D’entrada si un mateix producte pot tenir més d’una funció (multifunció), fabricant aquell producte n’hi ha prou i ens estalviem molts recursos. L’exemple més emblemàtic seria el mòbil, que ens serveix de telèfon, de càmera de fotos, de targeta de crèdit, de joc, etc. Per altra banda podem pensar en els materials que formen part del producte, com menys quantitat de material (i d’envàs) millor i si es pot desmaterialitzar i oferir un servei, doncs encara més beneficiós. Un exemple serien tots els productes que ens podem descarregar d’internet i utilitzar-los sense necessitat de tenir-los físicament ni d’haver-los de transportar/distribuir (música, pel·lícules, receptes de cuina, diccionaris, etc.). També s’aprofiten millor productes que es puguin compartir, per exemple “bla-bla car” o “bicing”. Això dóna lloc a nous models de negoci que probablement s’hauran de regular millor. També podem mirar d’utilitzar materials de baix impacte, abundants a la natura o reciclats o renovables. Hem d’optimitzar la distribució, pensant en la forma, tamany i pes del producte (més unitats de producte en un mateix camió, etc.) i implementant cadenes productives de proximitat. Per exemple una empresa de detergents que vengui els seus productes concentrats (ens estalvia de transportar aigua i envàs). També és en el moment de dissenyar el producte quan podem fer que tingui una vida més llarga (fent-lo modular, proporcionant recanvis i/o servei de manteniment) i que al final de la seva vida útil pugui gestionar-se més fàcilment (aprofitant parts o components, monomaterial per facilitar el seu reciclatge, etc.). En definitiva, hi ha moltes estratègies d’ecodisseny que poden portar a nous productes, millors i molt innovadors que donaran avantatges competitives a les empreses que siguin pioneres en aquest camp.
L’economia circular és un repte que tenim com a societat i una oportunitat per a les empreses que sàpiguen aprofitar-lo i la visió de cicle de vida es fa imprescindible en tot aquest procés de canvi.
Rita Puig Vidal
Campus Universitari d’Igualada UdL
