Fruit del marc de col·laboració habitual entre organitzacions empresarials territorials, les entitats que actuen sobre l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Garraf, el Penedès i Vallès Occidental i Oriental, han compartit la preocupació per l’impacte dels costos energètics sobre les mitjanes i petites empreses amb qui interactuen a diari.
“Quan va irrompre la Covid19, la ciutadania i les empreses vam reaccionar ràpidament a les demandes dels governs executius tant en les mesures sanitàries, com en les productives i les econòmiques. És més, com sempre, la societat va anar una passa per davant i va impulsar projectes de cooperació social per fer-hi front. Ara, esperem dels executius la mateixa reacció d’immediatesa per fer front a l’escalada dels costos energètics que posen en perill la continuïtat de gran part del teixit empresarial, els llocs de treball i els drets fonamentals de la ciutadania”, coincideixen les entitats. Després de l’impacte de la pandèmia i de l’impacte dels sobre costos de matèries primeres, de l’increment dels costos del transport de mercaderies o de la manca de subministraments, l’increment exponencial dels costos energètics està portant a un gruix d’empreses considerable a preveure el tancament provisional de línies de producció o de l’aturada de l’activitat per evitar una situació de pèrdues. “Ja no es tracta de vetllar per la competitivitat de les empreses sinó que estem arribant a un punt en el que ens preocupa la seva continuïtat perquè està en perill la seva supervivència”.
Les entitats de representació empresarial territorial son conscients que les mesures d’acció del Govern d’Espanya no s’aprovaran fins que, un cop reunit el Consell Europeu els propers 24 i 25 de març, el Consell de Ministres del 29 de març doni llum verda al Pla Nacional per donar resposta a l’impacte econòmic i social del conflicte d’Ucraïna. És per això que posen en alerta a l’executiu i l’urgeixen a actuar amb celeritat per esmorteir els efectes sobre les mitjanes i petites empreses i sobre les empreses de consum energètic intensiu.
Les organitzacions també recolzen la proposta que el Govern d’Espanya va traslladar a la UE en relació a desvincular el preu del gas del mercat elèctric i s’espera que en el proper Consell Europeu la majoria de països donin suport, així com que recolzin la possibilitat que els estats puguin intervenir el mercat del gas, tal i com ja es va proposar a la reunió del Consell de la setmana passada. Així doncs, amb tota probabilitat a partir de principis d’abril, el Govern d’Espanya podrà actuar sobre la regulació del preu de l’electricitat i des de les organitzacions empresarials es reitera la urgència d’aplicar mesures conjunturals de manera immediata per pal·liar les conseqüències negatives sobre el conjunt de l’economia i la ciutadania, malgrat se sap que les solucions per reestructurar el mercat elèctric trigaran més en arribar. Una mesura que podria prendre el Govern d’Espanya per reduir el preu del mercat OMIE abans que es desindexi el gas del mercat europeu de l’energia, seria limitar el preu del gas sense haver d’esperar a modificar el sistema actual de construcció de preu per així tenir un impacte ràpid en les factures de les empreses. I una segona mesura que es podria prendre, a criteri de les organitzacions, és que el preu es construeixi proporcionalment a l’aportació que realitza cada tecnología. Si el gas té una aportació del 15%, que el pes que tingui en el preu final sigui d’un 15%.
I en el marc del llarg termini, ACEB, Cecot, Centre Metal·lúrgic, CIESC, FEGP, la UEA i la UEI fan front comú en la demanda al Govern de la Generalitat per accelerar els projectes estructurals que han de permetre la transició energètica al país, reduir la dependència energètica d’altres països o regions i pal·liar els efectes dels mercats energètics sobre la competitivitat que, des del punt de vista de les patronals territorials, passa en la seva majoria per promoure l’autogeneració, l’autoconsum i la implantació de la generació de renovables al nostre territori. Les entitats estan treballant de manera conjunta per incentivar i acompanyar les mitjanes i petites empreses perquè inverteixin en generació de renovables per autoconsum, especialment en fotovoltaica i bioenergies per tenir menys cost en els subministraments, així com promovent l’emmagatzematge d’energia i assessorant en com millorar l’eficiència energètica.
En el camí per una transició energètica efectiva, les organitzacions empresarials comparteixen reptes i preocupacions en els punt següents:
Costos energètics, electricitat, gas, carburants. Actualment son inassolibles per moltes empreses i comporten un risc real de tancaments per no poden fer front a les factures energètiques i no permeten a les empreses ser competitives nacional o internacionalment. Els costos energètics estan fent literalment inviables alguns negocis. Es fa necessària una estratègia d’estat per no perdre massa empresarial degut a les possibles pujades dels mercats de l’energia, mentre fem el camí cap a la descarbonització de la nostra economia. A més s’ha de valorar la retenció d’inversions industrials privades tant estrangeres com locals pel cost de l’energia que hi ha a l’estat i el seu efecte a la competitivitat de les empreses.
Pèrdua de competència al sector elèctric per la desaparició de petites comercialitzadores donats els problemes econòmics que els ha provocat la pujada de preus de l’energia, l´encariment dels avals, impagaments de clients i el IVA que els hi ha portat greus problemes de tresoreria. En els últims mesos, mes de 50 comercialitzadores d´electricitat i gas han fet fallida, estem tornar a un mercat d’oligopoli que no afavorirà un model energètic distribuït on el consumidor participi de forma activa, generant, autoconsumint i formant part de comunitats energètiques.
Ajudes a la inversió en renovables pel sector empresarial com a factor de competitivitat, eficiència i diferenciació. L’esgotament dels primers fons d’ajuda del Next Generation demostra que les empreses estan disposades a invertir però necessiten de l’ajuda de l’administració. Quan abans ho fem, abans tindrem les empreses preparades pel repte de la transició energètica. Aquestes ajudes han d’incentivar a les empreses a invertir en autoconsum fotovoltaic, bateries acumuladores, mobilitat elèctrica, punts de recàrrega i eficiència energètica. S’ha de seguir promovent mesures de fiscalitat facilitadores de les inversions que han de fer les empreses per ser més eficients i tenir menys petjada de CO2, a l’hora sa de vetllar perquè aquestes mesures s’apliquin de forma efectiva i el més homologable possible en cada territori o municipi.
Ajudes a l’eficiència adaptades a la capacitat d’inversió de les pimes. Si realment volem que la transició energètica la faci tot el sector empresarial hem de fer el focus del volum de recursos a invertir en aquest perfil d’empreses en comptes de destinar 2/3 dels diners a les grans empreses. Les petites i mitjanes empreses sovint queden fora de les ajudes en eficiència energètica degut a que les seves inversions no arriben a la inversió mínima fixada.
Problema del fibrociment. És un dels grans problemes del parc empresarial de Catalunya per afrontar els primers passos cap a la transició energètica, tant la eficiència com l’autoconsum fotovoltaic. A Catalunya s’estima que hi ha 150 milions de m2 a cobertes amb fibrociment i al Vallès, la regió industrial més important del sud d’Europa, molts polígons industrials construïts entre els anys 70 i 80 tenen un 40-50% de naus amb fibrociment. La substitució de les cobertes suposen inversions molt elevades per a les empreses i és per això que calen ajudes importants per resoldre un problema de competitivitat i salut pública que ens permeti complir amb els objectius europeus de erradicar el fibrociment abans de 2032 i a l’hora arribar als objectius de descarbonització.
Xarxa de distribució. Cal que els agents implicats en la transició energètica tinguin accés a la informació necessària per realitzar estudis i detectar necessitats de millora, a l’hora de desplegar tant projectes de generació locals com de gestió de xarxes intel·ligents que permetin desenvolupar les comunitats locals d’energia. Més si tenim en compte el futur increment de la demanda energètica tant per la re-localització d’algunes industries com per l’electrificació del sector empresarial.
Promoure emprenedoria en el sector de les renovables. Crear programes específics per ajudar a nous emprenedors a crear empreses de l’àmbit de les renovables. Assessorament en la idea de negoci i la creació de l’empresa. Programes d’acompanyament específics per empreses del sector de les renovables. Creació d’entorns d’innovació sectorial on assessorar, formar i fer networking perquè les empreses de nova creació puguin créixer. A l’hora promoure la I+D+I dirigida a la transició energètica incrementant les ajudes, recolzant el finançament dels projectes i desenvolupant Plans Estatals específics.
Impulsar la Formació Professional per qualificar tècnics. En el sector hi ha una gran manca de professionals que s´ha de resoldre amb nous cursos i titulacions. S´ha d’aprofitar la oportunitat per reorientar cap al sector energètic/renovable perfils professionals i oficis que s´han quedat obsolets o desactualitzats. La intenció no ha de ser únicament crear noves titulacions i impartir cursos, si no crear mecanismes d´unió entre els alumnes i les diferents empreses privades del sector energètic perquè es puguin nodrir d’aquests nous professionals.
Normativa comunitats energètiques transposar la normativa europea de forma que la transició energètica sigui possible per tothom i doni seguretat jurídica als agents impulsors. Aquesta transposició està sent molt esperada per tots els sectors, no únicament perquè desenvolupi la figura de les comunitats locals d’energètica o les comunitats d’energies renovables, si no pel que aquestes comunitats puguin representar en un futur com a peça clau en la flexibilització del mercat de l’energia.
