Recomanacions prioritàries per a les pimes – Eleccions catalanes 12 de maig 2024

El Consell Territorial de la Pime (CTP) de Foment defensa la pime com a motor del creixement econòmic i social de Catalunya. Treballa perquè el marc polític i econòmic afavoreixi el desenvolupament de la pime, que representa el 99,8% del teixit empresarial català i genera més del 65% de les afiliacions dels treballadors afiliats a la Seguretat Social a Catalunya.

El CTP de Foment, vol contribuir a la difusió de  les recomanacions prioritàries per a les pimes amb la finalitat d’encoratjar al nou govern, que sortirà de les urnes el pròxim 12 de maig, a implementar les reformes necessàries per contribuir a la millora de la competitivitat i el creixement de la pime catalana.

Considerem que per a aquesta nova legislatura serà cabdal que es desenvolupin mesures que facilitin i promoguin el creixement empresarial. L’empresa catalana és, de mitjana, més petita que en la major part de països europeus, la qual cosa disminueix la productivitat mitjana de l’economia en tant que les empreses més petites assumeixen majors dificultats amb menys recursos. Facilitar el creixement de les pimes catalanes és una tasca que va en benefici de tots: empreses, treballadors, Govern i societat.

Per aquest motiu, volem començar aquestes recomanacions amb 11 línies bàsiques i generals centrades en el creixement empresarial. Reptes perquè la futura acció de govern faciliti, i no entorpeixi, l’activitat de l’empresari per a crear un entorn més amigable amb la inversió a llarg termini i defugi de la creació de mercats rígids que llastrin la productivitat.

• Think small first. Tota legislació ha de partir de tenir en compte la veritable dimensió de l’empresa catalana. Avui es legisla, pràcticament, com si totes les empreses fossin grans.
• Una més, (almenys) una menys. Principi de qualitat normativa que hauria de prevaler per a evitar la sobre regulació i la burocràcia. Per cada norma nova, s’hauria de derogar almenys una norma del mateix rang; és l’única manera de contenir l’al·luvió normatiu que castiga especialment les pimes.
• Reducció de costos, càrregues burocràtiques i barreres reguladores. En els últims anys, les continuades pujades de costos aprovades afecten especialment les empreses de menor grandària, llastrant els seus recursos cap a qüestions no productives i minvant per tant el seu potencial de creixement. Reduir costos, càrregues burocràtiques i regulació alliberaria recursos de les empreses que podria utilitzar en la seva inversió, expansió i creixement.
• Fer efectius els graons reguladors després de quatre anys consecutius de compliment dels requisits. Això evita que es disparin per un creixement circumstancial i dona temps a la pime per a continuar creixent, per la qual cosa el llindar regulador deixa de ser un obstacle.
• Mesures que promoguin i facin molt atractiva la fusió d’empreses. Per exemple, amb deduccions fiscals que compensin els costos de fusionar-se, un règim temporal específic que brindi facilitats laborals, tributàries, etc.
• Mesures que promoguin la professionalització de la gestió de les pimes catalanes, així com la formació i el re-skilling dels empresaris catalans per a poder dirigir les seves companyies en el nou entorn.
• És d’importància cabdal contenir l’agreujament de la falta de mà d’obra per al bon funcionament de les empreses, la seva major productivitat i competitivitat, així com per a apuntalar les bases que permetin a les pimes lligar el relleu generacional, guanyar grandària, ampliar el negoci i augmentar l’ocupació.
• Es requereix una reconsideració de les polítiques actives i passives d’ocupació amb eix en un millor i més eficaç encaix entre la demanda i l’oferta de treballs, així com una redefinició de les tasques d’intermediació del SOC.
• El teixit productiu català requereix un reequilibri que sostingui la població i el teixit productiu a Catalunya, afectada per la despoblació, especialment en aquelles zones en les que la manca d’habitants frena la inversió empresarial.
• Cal redissenyar els programes formatius en tots els nivells -ensenyament bàsic, superior i formació professional, per a incorporar les noves competències professionals, marcades per les noves tecnologies, i adequar-los a les demandes de les empreses. En aquest sentit, és essencial estrènyer la col·laboració entre el sistema educatiu i els interlocutors socials.
• Cal inversions territorials i captació de noves empreses i ajudar a créixer les existents -Cal atraure noves empreses i afavorir el creixement de les existents; perquè afavoreix la generació d’ocupació, la captació i generació de talent, potència la Innovació i coneixement, per que actuen com a pol d’atracció per a empreses més petites, auxiliars d’aquestes, i perquè ajuda a la dinamització econòmica i reactivació industrial dels territoris.

PROPOSTES PER ÀMBIT:

Mesures de la fiscalitat

La fiscalitat marca de manera decisiva els costos de les empreses i és, al mateix temps un factor clau a l’hora d’atreure i impulsar la inversió.

Fent especial èmfasi en l’impacte de la pime, les nostres principals propostes són:

• Alleujar la pressió fiscal de les empreses catalanes, promovent un marc fiscal que no penalitzi la competitivitat de les empreses catalanes respecte de les seves homòlogues europees. Han d’eliminar-se els impostos que no existeixin o siguin minoritaris en el nostre entorn.
• Eliminar l’impost sobre el Patrimoni, i reduir substancialment l’impost sobre successions i donacions.
• Estimular el consum mitjançant la reducció de l’IRPF en tots els seus trams.
• Implantar un règim fiscal econòmic que afavoreixi la població dels territoris menys poblats.
• Actualitzar el marc dels incentius fiscals i ajuts al R+D+i i garantir la seguretat jurídica en les deduccions fiscals per innovació tecnològica.
• Limitar la implantació de noves càrregues fiscals de caràcter mediambiental i articular un marc fiscal que no ens situï en desavantatge amb altres Comunitats Autònomes de l’Estat Espanyol.
• Elaborar un pla estratègic per reduir el frau fiscal.

Mesures per finançament

Les pimes suporten un context complex que tendeix gradualment a empitjorar. Els volums de vendes s’estanquen i la inflació eleva els costos, a la vegada que es dona al seu torn deriva en un increment dels costos laborals. Els marges estan pressionats i la rendibilitat no ha recuperat encara els seus nivells previs a l’emergència sanitària. Malgrat aquesta situació, les pimes van elevar el seu nivell d’ocupació a màxims històrics.

L’accés al finançament bancari es fa progressivament més difícil per a les pimes. Els criteris crediticis s’estan endurint, com reflecteix l’Enquesta de Préstecs Bancaris que realitza el Banc Central Europeu (BCE), en part per l’empitjorament de les perspectives econòmiques, però també perquè la liquiditat ha caigut en el mercat a conseqüència del canvi de política monetària europea. Al mateix temps, les empreses redueixen la seva demanda de nou finançament, tant pel seu major cost (els tipus d’interès pugen a un ritme no vist en dècades) com per la seva menor inversió.

El menor accés al crèdit és un desafiament més al qual s’enfronta l’empresa catalana. Enmig d’una conjuntura hostil com l’actual en quant a inflació, tipus d’interès, incertesa i un context d’elevades càrregues reguladores, impositives i laborals, l’atonia en el crèdit cap a les pimes llastra la inversió, el desenvolupament de projectes i, per tant, l’objectiu de guany de grandària, així com les possibilitats de rellançar la productivitat.

Les nostres propostes per millorar el finançament de les pimes són:

• Enfortir l’accés a les pimes al finançament;  promoure l’accés de les pimes a instruments de finançament bancari i no bancari a través de diferents instruments i canals.
• Promoure l’accés de les pimes al finançament alternatiu amb la finalitat de permetre l’acceleració i consolidació del creixement de projectes. Mesures que afavoreixin la inversió en pimes catalanes per part de persones físiques i jurídiques ajudarien a finançar el seu creixement.
• Facilitar l’accés a mercats exteriors de les pimes catalanes en igualtat de condicions que altres competidors i fomentant la creació de plataformes comercials en destinació.
• Establir un sistema efectiu de vigilància de mercat, amb la finalitat d’erradicar pràctiques de competència deslleial per part d’empreses incomplidores, combatent així mateix a l’economia submergida.
• Establir les mesures dirigides al compliment de la normativa de lluita contra la morositat de les operacions comercials i la puntual liquidació per part de l’Administració dels seus compromisos financers i dels diferents incentius públics compromesos amb les empreses i autònoms en terminis que no comportin nous endeutaments per part d’aquests.

Mesures de digitalització

En línies generals, les mesures de digitalització, amb la pandèmia, van estar adreçades majoritàriament a la implantació del teletreball, la realització del màrqueting digital, la creació o renovació d’espais web i la introducció del comerç electrònic.

No obstant això, en aquesta perspectiva també s’observen importants diferències en funció de la grandària de les empreses i, novament, continuen sent les empreses més petites les que obtenen els resultats més baixos.

La digitalització podria impulsar la productivitat de les pimes entre un 15% i un 25% gràcies a solucions que els ajudin a digitalitzar i automatitzar processos, digitalitzar les seves vendes i incorporar analítica de dades avançada i d’Intel·ligència Artificial.

Tenim la responsabilitat d’aprofitar aquesta oportunitat i preparar al nostre teixit empresarial davant els processos de digitalització. Ara més que mai hem de treure el màxim profit als avantatges  que les noves tecnologies poden aportar a la gestió i els processos de les empreses.

Les nostres propostes per impulsar la transformació digital de les pimes catalanes són:

• Apropar a les empreses la informació i els recursos necessaris per elaborar els seus propis plans de digitalització, identificant, en primer lloc, les oportunitats i avantatges que l’ús de les noves tecnologies poden aportar i, en segona instància, com implementar-les en els seus negocis.
• Llançar plans RENOVE o kits amb el plantejament del denominat Kit Digital entre les empreses de menor grandària. Especialment, destinats a guanyar eficiència en les activitats diàries de l’empresa i, en particular, en el que es refereixi al consum energètic, de recursos i de gestió de residus
• Aconseguir un compromís amb els centres tecnològics per rendibilitzar els resultats de la recerca, adequant la seva finalitat a les necessitats reals que demanden les empreses de menor dimensió.
• Impulsar les infraestructures en telecomunicacions amb la finalitat de reduir la fractura digital territorial en totes les zones d’activitat econòmica.
• Disminuir les diferències de cobertura de les xarxes de fibra òptica entre les zones urbanes, rurals i polígons industrials. Tot i que els resultats de l’Índex de digitalització de Catalunya 2022 demostren que Catalunya és pionera respecte a la resta de territoris, cal millorar la qualitat d’aquesta connexió i garantir que tot el territori tingui accés^[1].

Mesures de sostenibilitat

Catalunya ha d’estar a l’avantguarda de les mesures que facilitin una economia productiva que sigui verda, digital, inclusiva i social. Per a que sigui possible, serà clau, per una banda, poder aconseguir un alt grau de cooperació públicoprivada i, per un altre, que aquestes estratègies estiguin adaptades a les pimes.

Només a través del diàleg social i la participació dels interlocutors socials en l’elaboració dels plans de transformació, es podrà garantir que les reformes i les inversions siguin adequades per a la recuperació i la prosperitat del teixit empresarial català i de la societat en general. Tenint en compte el pes de la Pime en la nostra societat, és fonamental que les empreses més petites participin en aquest procés de transformació per obtenir el rendiment més gran possible de les reformes aplicades i els recursos invertits.

Les nostres propostes per potenciar una economia productiva més sostenible són:

• Les Pimes han d’obtenir informació específica, assistència tècnica i un accés més fàcil al finançament per a assumir els costos inicials de models comercials més sostenibles i adquirir les eines tecnològiques disponibles sense necessitat d’assumir costos excessius.
• Comunicar, sensibilitzar i fomentar entre les pimes l’adopció d’accions encaminades a millorar la seva eficiència energètica i identificar en els seus processos la seva contribució al desenvolupament sostenible.
• Augmentar la competència i transparència als mercats per garantir el subministrament energètic al mínim cost possible per a les pimes, és fonamental el suport a la millora de la gestió de costos energètics en les empreses de menor dimensió.
• Recolzar, mitjançant els instruments financers i fiscals adequats, la millora de la tecnologia en equips o processos industrials de les empreses de menor dimensió, així com la implantació de sistemes de gestió energètica associades a la digitalització d’aquestes.
• Desenvolupar un important conjunt d’intervencions i projectes infraestructurals estratègics que resten pendents, i que són imprescindibles pel desenvolupament econòmic i social de Catalunya.

Mesures per millorar el capital humà

El talent humà és el que defineix el límit competitiu d’una empresa. Les empreses més petites tenen la gran dificultat de retenir el talent humà a causa de la falta d’eines i recursos per competir contra les empreses de major dimensió. En els últims anys, la bretxa entre l’oferta i la demanda de capacitats s’ha aguditzat, sobretot en les empreses de menor dimensió.

El problema creixent de les vacants sense cobrir resta competitivitat a Catalunya en sectors tradicionals, però especialment en les noves activitats. Falten professionals en el camp de les tecnologies de la informació i la comunicació i els projectes vinculats amb la transició ecològica i, en general, en els àmbits de les ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques.

Una escassetat que afecta especialment la pime a causa de les seves majors limitacions per a atreure a aquesta mena de professionals sense els quals resulta impossible que Catalunya tanqui la seva important bretxa en quant a inversió en R+D+i i que condiciona negativament la seva capacitat de creixement futur.

Les nostres propostes per millorar el capital humà són:

• Continuar avançant en la flexibilitat del mercat de treball català en el sí del diàleg social i agilitzar els processos d’alta per incapacitat temporal.
• Situar l’educació i la formació en matèria digital com a una prioritat de la política catalana i promoure una millora en la qualitat dels sistemes educatius i formatius i la seva relació amb l’ocupació.
• Apostar per una formació professional generalitzada, efectiva i permanent amb la participació activa de les associacions i organitzacions empresarials.
• Continuar potenciant les oportunitats que brinda la Formació Professional, amb objectius múltiples: requalificació d’aturats, formació contínua i propiciar una reducció del nombre de vacants.
• Abordar el desajustament entre l’oferta formativa i la demanda d’ocupació tenint en compte els resultats obtinguts en l’Informe General de Prospectiva aprovat al gener de 2024. Acoplar la formació acadèmica i les necessitats de les empreses.
• Preservar un adequat marc de la negociació col·lectiva i afavorir que els convenis potenciïn la flexibilitat que les pimes necessiten per potenciar la formació pràctica en les empreses.
• Apostar per la presència de l’emprenedoria i el contacte amb l’empresa en el sistema educatiu.
• Facilitar la participació empresarial, sobretot de la pime, en la Formació Professional DUAL.

Mesures de les carregues burocràtiques i Fons Europeus.

En l’actualitat, l’excés de regulació suposa un obstacle per a l’activitat ja que minora els recursos disponibles per part de l’empresa per a generar nous ingressos i fer créixer els seus projectes. De manera que l’allau burocràtica té
un impacte negatiu directe sobre el creixement i la productivitat de l’economia espanyola, però també indirecte.

L’excés de regulació implica importants costos de compliment, però també genera barreres d’entrada que limiten l’arribada de nous competidors, capital i innovació i això també té el seu reflex en pitjors xifres de productivitat.

D’altra banda, tenim l’última oportunitat per aprofitar els Fons Europeus de recuperació per afavorir la transformació del teixit empresarial. El seu aprofitament efectiu pot quedar limitat per raons burocràtiques, falta d’informació o altres motius.

Les nostres propostes per millorar la relació de les pimes amb l’Administració són:

• Reduir les càrregues burocràtiques de l’Administració. Moltes normes agreguen noves càrregues burocràtiques que se sumen a obligacions preexistents, sense tenir en compte la reduïda grandària mitjana de l’empresa catalana, obligant a les pimes a un esforç per al qual no compten amb recursos suficients.
• Adequar les normes de tot nivell a la realitat empresarial catalana, posar en pràctica de manera efectiva el principi “think small first”.
• Aplicar de manera obligatòria un “test pime” i de competitivitat que sigui efectiu a qualsevol nivell normatiu. Especialment, han d’avaluar-se de manera realista les càrregues, obligacions i costos lligats a les noves normes. Per a no augmentar la càrrega burocràtica, posar en pràctica de manera efectiva el principi “una més, (almenys) una menys”, és a dir, derogar una o més normes del mateix nivell per cadascuna de nova.
• Aplicació efectiva del principi “una sola vegada”, perquè ciutadans i empreses només hagin de comunicar una mateixa informació a qualsevol nivell de govern només una vegada.
• Fomentar les declaracions responsables per a agilitzar l’obtenció de permisos.
• Evitar que la normativa faci que les empreses catalanes competeixin en desigualtat de condicions enfront de la resta de l’Estat i del món i, especialment, respecte a les instal·lades en altres països de la UE. Per exemple, en l’àmbit de sostenibilitat, les empreses catalanes es veuen obligades a assumir en solitari importants inversions per complir amb uns estàndards legals elevats, quan en altres països es pot arribar al mateix punt amb ajudes pel fet que les obligacions exigides són menors.
• Impulsar la coherència normativa i reforçar els controls de la qualitat legislativa. La pèrdua de qualitat de la norma ha resultat un problema creixent que juga en contra de la seguretat jurídica que necessita l’empresa.
• Modernitzar l’administració de Justícia. A la proliferació d’una normativa inabastable i de difícil interpretació se sumen els colls d’ampolla de l’administració de Justícia quan es judicialitzen unes certes qüestions, tant en l’àmbit públic com privat.
• Facilitar l’accés als fons públics mitjançant mecanismes estandarditzats per a la seva sol·licitud que minimitzin els tràmits burocràtics. Una qüestió que, juntament amb la formulació de convocatòries més flexibles, resulta clau perquè les pimes es puguin beneficiar del Pla de Recuperació. En aquest sentit, el model del Kit Digital, subjecte a algunes modificacions hauria de ser el camí a seguir.
• Facilitar el procés de justificació de l’ús dels fons. Aquest requisit imprescindible està consumint grans recursos de les pimes i generant gran inseguretat, ja que, de no realitzar-se correctament, pot arribar a provocar la devolució de l’ajuda. De fet, davant aquest temor, existeixen empreses que estan optant per no fer efectives unes certes ajudes.

Mesures territorials- comarca de l’Anoia

Cal apostar decididament per impulsar l’activitat econòmica dels territoris de Catalunya, cal la descentralització.

• Promoció dels territoris i captació d’inversió

Cal atraure noves empreses i afavorir el creixement de les existents; perquè afavoreix la generació d’ocupació, la captació i generació de talent, potència la Innovació i coneixement, per que actuen com a pol d’atracció per a empreses més petites, auxiliars d’aquestes, i perquè ajuda a la dinamització econòmica i reactivació industrial de la comarca, per això, demanem:

• La creació nou sòl industrial de gran format, perquè clarament és una oportunitat per a la comarca.
• Impulsar un pla de promoció per atreure indústria a la Comarca de l’Anoia per la seva ubicació geogràfica i estratègica.
• Potenciar l’acompanyament a les empreses que es vulguin ubicar a Catalunya, al costat de les entitats empresarials territorials.
• Facilitar i acompanyar la seva expansió de les empreses locals, per tal de consolidar el teixit empresarial.
• Infraestructures i mobilitat

Les infraestructures actuen com a motor econòmic d’un  determinat territori, i cal treballar per impulsar les inversions.

• Impuls de l’Eix Transversal Ferroviari (ETF), el projecte ferroviari per a mercaderies i passatgers. El recorregut unirà Lleida amb Girona per Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa i Vic cap a l’aeroport de Girona on enllaçarà amb la línia ferroviària d’alta velocitat entre Barcelona i França. La seva funció seria facilitar el transport de mercaderies i passatgers alhora que millorarà les comunicacions transversals de les ciutats de les comarques del centre de Catalunya en un recorregut on Lleida i Girona seran els punts d’inici i/o final del trajecte. En aquest sentit, es tracta d’un element de reequilibri territorial: una via d’intersecció directa entre les comarques que tradicionalment no han estat ben comunicades. Aquesta infraestructura permetrà afavorir el desenvolupament de zones d’activitats logístiques a la Catalunya interior; ubicar grans estacions de mercaderies i oferir una alternativa per a l’accés de mercaderies al Port de Barcelona que es resol amb el ramal d’Igualada fins a Martorell, entre altres.
• Resoldre la problemàtica del rescabalament de la Subestació elèctrica. la subestació és un potencial energètic però amb un greuge important a causa del rescabalament
• Millora de les xarxes de carreteres. De les carreteres i vies de comunicació en depèn la competitivitat de les empreses del territori però també la mobilitat de les persones, la capacitat d’atraure i retenir talent, el potencial turístic i la dinamització de la comarca. Com: connexió Ronda Sud amb Jorba/A2, nou traçat A2, l’enllaç entre Masquefa i la B-40, carril Bus VAO a la B-23, finalització del trèvol de la c-15/c-37 que enllaça amb l’A2…

[1] Informe economia i societat digitals de Catalunya 2022. https://desi.cat/ca/2022/index.php