Article de Laura Ravés, directora de Cultura i Organització a MPM Software
Si tingués que muntar un projecte, anar-me’n d’aventura o treballar en equip, demanaria que els meus companys de fatigues tinguessin uns requisits. Uns requisits que resulten imprescindibles per assegurar l’èxit de qualsevol empresa, i que serien: la iniciativa, l’autogestió, capacitat analítica, professionalitat, lideratge, compromís, una bona comunicació, saber negociar i vendre, gestionar conflictes i la intel·ligència emocional.
Si hagués de resumir tots aquests requisits en una paraula triaria “actitud”. Un actitud que no ve incorporada “de sèrie” i que, a dia d’avui, és un bé molt preuat. D’actitud van les anomenades “deep skills” o habilitats profundes.
Anem per parts. Segur que tots heu sentit a parlar de les “hard skills” (habilitats dures o tècniques) i de les “soft skills” (habilitats toves o interpersonals). Sabeu també que, podem tenir unes hard impressionants, tipus quatre carreres i un doctorat, que si no van acompanyats de les soft, no arribarem massa lluny. Fugim de les persones dèspotes i tòxiques com de la pesta, per molt cracs que siguin.
Segons en David Cerdà, professor d’ESIC i responsable d’innovació i persones a Stretegyco, les habilitats profundes són les “arquitectòniques”, les que ens construeixen. El que som i no pas el que tenim, i impliquen adquirir hàbits, saber i experiència. Estem parlant de ciències socials, d’ètica, d’humanitats, de gestió i de lideratge. El tronc del nostre caràcter, com veiem la vida, com treballem i com som com a ciutadans que convivim amb altres persones, amb drets però també deures, en un món amb recursos finits.
Un entorn d’immediatesa, de crisi, de progenitors exhaurits per l’esforç que suposa arribar a fi de mes, de revolució tecnològica, d’individualisme, desarrelament, de xarxes socials, d’un sistema educatiu obsolet, no és pas el millor adob per a que aflorin aquestes habilitats profundes.
Quan fem entrevistes de feina, ens cuidem prou d’avaluar els dos blocs, les hard i les soft, però no n’hi ha prou, hem d’incorporar les deep. “Laura, sobretot que tinguin actitud” o “que siguin professionals”, em demanen. Ara bé, no sempre és evident intuir-les. De vegades és un rampell, un comentari fora de temps, un gest, una mirada. De vegades n’hi ha prou en cinc minuts.
Estic segura però, que si us pareu un moment i penseu en els vostres companys de feina, teniu claríssim qui té aquesta actitud i qui no la té. De com és treballar amb uns i altres i dels diferents resultats que s’obtenen. I si dubteu, “la duda es la respuesta” deia un ex-cap meu.
